Ball de Pastorets de Reus

•Juny 3, 2007 • Feu un comentari

El seguici infantil de la Festa Major de Sant Pere de Reus, comptarà aquest 2007 amb un nou ball, el de Pastorets.

L’estrena serà el dia 21 de Juny a les 7 del vespre als jardins de CASA RULL on també presentaran el ball de Prims petit. I el dia 27 de juny des de la CASA RULL els podreu veure en cercavila acompanyats per la Irina al flabiol i tambor i la Patrícia al sac de gemecs.

Aquí us podreu descarregar la partitura del ball

Ball de pastorets de Reus

flauta y tamborcito: Mèxic—Nord de Puebla

•Mai 28, 2007 • Feu un comentari

Des de Papantla fins a Tzinacapan, els indis Totonaca executen una espectacular dansa religiosa anomenada Los Voladores, acompanyada amb una flauta de tres forats d’uns 25 cm de llarg i un tamborí minúscul (tamborcito, aprox. 5×5 cm) tocats pel caporal o capdanser del ritual. La flauta és molt aguda i el tamborí produeix un so característic per tal com, més que picat, és assotat amb un branquilló flexible.


Voladores

Ball pla de Lladurs

•Mai 26, 2007 • Feu un comentari

Lladurs és poblet del Solsonès i aquesta és la melodia de la tonada del ball pla que es va recollir a principis del segle XX.

Aquest arranjament del ball pla de Lladurs està arranjada per a cobla de tre quartans (tarota de do) i baixó.

Ball pla de Lladurs

Ball de Noces

•Mai 26, 2007 • Feu un comentari

Transcripció adaptada d’una melodia del violinista Jaume Bosh d’Arenys de Munt al Maresme enregistrada per la fonoteca de música tradicional catalana de la Generalitat de Catalunya l’any 1975 i inclosa en el Volum I del cd de “Música de Tradició Oral a Catalunya”

Ball de noces

el Nan de Calella o de Blanes

•Mai 26, 2007 • Feu un comentari

A les missions sobre música instrumental que en Joan Amades va realitzar entre els anys 1927 i 1932 va anar a visitar el Nan de Calella i va escriure:

“Es diu Joan Reig Carbo, compta amb 55 anys, i es nascut a Tordera, pero fa molts anys que resideix a Calella. Es conegut pel sobrenom del Nan, com a abreviatiu del nom Joan. Es pages d’ofici, encara que fa molts anys que no s’hi dedica obertament per estar ocupat en una fabrica de capses de cartro.
Toca el fluviol i el tamborí, per sentiment innat de la musica puix el seu avi i pare ja eren tambe musics, d’ells ha apres les tonades que toca, sense el mes minim esforç puix ja de molt infant tocava sense que ningú n’hi hagues ensenyat. Els seus avi i pare eren famosos tocadors de cornamusa, la qual tambe ha tocat ell durant molts anys pero no ens la pot fer sentir, amb prou delença nostra per que la te desarmada per manca de bot, ens diu que el seu so ja no es plaent a les roralles o la gent jove del dia, i que per aquest motiu fa anys que l’ha arreconada…”

Joan Reig Carbó (a) El Nan de Calella

flabiol i tambor

•Mai 24, 2007 • 1 comentari

EL FLABIOL

Instrument de vent fusta que consisteix en un tub cilíndric amb embocadura de bisell. El flabiol es construeix de fusta de ginjoler, boix, noguera, cama de bruc o fustes d’arbres fruiters com ametller, o cirerer. Actualment també s’utilitzen fustes del tipus banús i d’altres fustes tropicals. La seva longitud oscil·la entre uns 20 o 25 centímetres, segons el constructor.

La distribució dels forats del flabiol fa que el flabiolaire el pugui tocar amb els 5 dits d’una sola mà. La possibilitat de tocar el flabiol amb una sola mà permet a l’instrumentista tocar un segon instrument amb l’altra mà, aquest altre instrument és, tot sovint, un tambor (tamborino, bombo, redoblant) però també s’han utilitzat instruments com el tamborí de cordes, canyís, ferrets o campanetes.

flabiol i tambors

El flabiol té una gran varietat morfològica en els exteriors. Hi ha flabiols capplans o amb el cap de bec, amb el cos d’una sola peça o dividit en dos blocs (el cap i la cama), n’hi ha amb mecanismes de claus, entre 1 i 4, i flabiols secs (sense cap clau). Els exteriors de l’instrument poden ser llisos o amb virolles o bordons decoratius. Encara que podem considerar que l’instrument és el mateix en totes les seves morfologies, podem afirmar que actualment es fabriquen dues grans tipologies de flabiols:

  • el de cobla de sardanes o de claus,  que potencia el registre agut de l’instrument, està fet en dues peces, amb el cap de bec i incorpora fins a 4 claus de digitació i
  • el flabiol sec o de carrer, que potencia el registre greu de l’instrument, està fet habitualment d’una sola peça, el capplà i no incorpora cap clau de digitació. D’aquests darrers cal esmentar els flabiols mallorquins que estan construïts més alts d’afinació, en do#.

El flabiol sec té uns 9 forats dels quals se’n digiten 5 o 6 segons la tradició interpretativa. Com ja hem esmentat, la distribució dels forats del flabiol permet tocar-lo amb una sola mà de la qual s’utilitzen els cinc dits, cal tenir en compte, però, que hi ha una tradició ben descrita de la interpretació del flabiol digitat amb els dits de totes dues mans. En el primer dels casos el flabiolaire digitarà els tres primers forats de l’instrument amb els dits índex, mig i anular, i els dos forats de darrera els digitarà amb els dits polze i petit. En canvi si el flabiolaire és de tradició de tocar el flabiol amb dues mans utilitzarà els dits índex, mig i polze de cadascuna de les dues mans. Amb la mà esquerra taparà els dos primers forats del damunt de l’instrument amb l’índex i el mig i el de darrera amb el polze i amb els dits índex i mig de la mà dreta taparà els dos forats que segueixen als que ja han tapat els dits de la mà esquerra i el segon forat del darrera (el que taparia el dit petit en cas de tocar el flabiol amb una mà).

Descripció de la producció del so:

El flabiol és un instrument de vent amb bisell. L’instrumentista si es dretà digitarà el flabiol amb els dits de la mà esquerra. Mentre amb la dreta percudeix el tambor amb una baqueta. Si és esquerrà ho farà al revés.

EL TAMBOR (tamborino, tamborí, bombo, redoblant…)

El tamborino és un instrument de percussió amb dues membranes de pell que s’estenen a les dues bandes d’una caixa de ressonància cilíndrica feta de fusta laminada. Les membranes estan cosides a les riscles i es mantenen fixades als dos extrems del cos de l’instrument gràcies a una corda trenada, generalment feta de cànem, per tal de sostenir-ne les membranes que les lliga utilitzant la pròpia riscla per a sostenir-la. Al llarg de l’encordat hi ha unes petites peces de cuir de forma trapezoïdal anomenades tensors, que permeten tensar i destensar les membranes per tal de modificar el so al gust del músic i aconseguir la tensió de la membrana més convenient en cada moment.

A una de les membranes, la que es percut, hi ha els bordons– cordes de tripa o de seda, tibades al llarg del diàmetre de la membrana –  que, en vibrar, amplifiquen el so del tamborino i en caracteritzen el timbre.  La tensió de la bordonera està regulada per mitjà d’una clavilla de fusta situada al cos del timbal i que en cargolar-la o descargolar-la permet variar la tensió dels bordons.

Descripció de la producció del so:

El tamborí incorpora una corretja de pell que servirà per a que el flabiolaire el sostingui amb la mateixa mà que tocarà flabiol. La corretja li passarà entre els dits polze i índex. Amb l’altra mà, prendrà una baqueta que és l’encarregada de percudir la membrana del tamborino.

El tamborí es percut amb una baqueta (també anomenada maceta o maneta). Tot i la gran varietat de baquetes, la més generalitzada actualment per tocar el tamborino que hem descrit, és una baqueta de fusta tornejada d’uns 30,5cm de llargada i on el punt més ample no sobrepassa els 14mm de gruix. Solen ser generalment d’alzina o roure, tot i que en la seva evolució s’han experimentat altres tipus de fusta, la majoria tropicals, aconseguint un equilibri de pes i timbre molt més agraït. A l’extrem que percut la membrana, la baqueta presenta una protuberància en forma de pinyol d’oliva, proporcional amb la resta de la baqueta.

Si el flabiolaire és dreter digita el flabiol amb els 5 dits de la mà esquerra i percut el tamborí amb la maceta que agafa amb la mà dreta. Si és esquerrer ho farà a la inversa.